Auditoria sobre la democràcia al Principat d'Andorra

L'Institut dels Drets Humans d'Andorra posa a disposició una enquesta en línea amb l'objectiu d'avaluar l'eficàcia i configuració dels mecanismes (formals i informals) de presa decisions a Andorra. L'enquesta, adaptada de l'enquesta estàndard distribuida per la Universitat d'Essex (Anglaterra), cerca el parer dels habitants d'Andorra entorn al funcionament de les entitats públiques, la separació de poders, el sistema de partits i l'accessibilitat a les institucions, etc.

Aquest és l'enllaç per accedir-hi i participar-hi: http://www.idhand.org

Iniciació al concepte de la renda bàsica de ciutadania

El següent és un article aparegut a la edició espanyola del mitjà Le Monde Diplomatique el juliol de 2004. El redactaren dos dels principals impulsors de la proposta de la renda bàsica a Catalunya i és una bona introducció al concepte de renda bàsica. L'extreiem de la publicació web Sin Permiso.

La Renta Básica de Ciudadanía y las poblaciones trabajadoras del primer mundo

Antoni Domènech · Daniel Raventós · · · ·   01/07/04  

Con el impulso remundializador y reliberalizador de la vida económica en los últimos 30 años, buena parte de las "conquistas" derivadas del consenso social atlántico de finales de los 40, o se han esfumado, o están seriamente amenazadas. Los llamados "Estados sociales" o de "bienestar"[1] retroceden visiblemente ante un tipo de orden económico que en más de un aspecto recuerda al de entreguerras, o incluso, al anterior a la primera guerra mundial. La seguridad y el bienestar material que buena parte de la población trabajadora europeo-occidental y norteamericana parecía haber logrado irreversiblemente, como consecuencia del compromiso de clases alcanzado bajo la égida de un capitalismo decididamente productivista, enemigo de la especulación financiera de preguerra y resuelto a la "eutanasia del rentista" (Keynes), se han ido transformando en inestabilidad y condiciones más duras de trabajo y de vida en los últimos lustros de "globalización" y alegrías reliberalizadoras de los mercados financieros internacionales.

Presentació de l'Observatori Crític

El Cineclub de les Valls projecta "Inside Job"

El pròxim dimecres 14 de setembre el Cineclub inaugura la temporada amb la projecció del documental "Inside Job". L'obra gira entorn a l'aclariment de les causes i efectes que provocà l'explosió de la crisi financera al 2008. Des de l'Observatori Crític us animem a assistir-hi. S'adjunta la fitxa tècnica de la pel·lícula i una breu sinopsi.

Dia: 14 de setembre

Hora: 21:30h

Lloc: Teatre Comunal

La necessitat de la crítica

Hi ha mites contemporanis que romanen entre nosaltres de forma insistent. Un d’aquests és el de la “crítica constructiva”. Aquesta expressió es contraposaria a una hipotètica “crítica destructiva”, i ha guanyat força amb les noves filosofies que duen l’oposició supersticiosa i col·loquial de “positiu i negatiu” al camp del pensament. La identificació positiu i negatiu s’ha de prendre en la seva accepció maniquea, és a dir, entre el “bé-positiu” i el “mal-negatiu” i no en la seva accepció filosòfica, “afirmació – negació”. Així, “crítica constructiva” s’associa inevitablement a l’exercici del bé, mentre que el seu contrari deriva en un comportament malèvol i dolós. D’aquesta manera, una expressió, la de “crítica”, en un inici neutra i relativa al món del pensament, deriva en una expressió moral quan se’n fa un ús col·loquial.

5 preguntes entorn la modificació de la llei dels horaris comercials.

Què és la modificació de la llei d’horaris comercials?

• La proposta de  modificació de la llei 92/2010 d’horaris comercials i del dret al descans setmanal en diumenge per a les persones que treballen en el comerç amplia el nombre d’hores que es permet obrir a un comerç. Si amb l’anterior llei es podia obrir de 6h a 20h, amb la modificació es podrà obrir de 7h a 22h., amb un màxim de 84 hores setmanals. Ara bé, si existeix acord en el marc d’un conveni col·lectiu la limitació desapareix i l’empresa podrà establir horaris lliures. Així es pretén flexibilitzar l’oferta per adaptar-se a la demanda (períodes de màxima afluència) reactivant l’economia i creant llocs de treball.

En contra de la nova llei d'ampliació de l'horari comercial

Horaris comercials

Aquests dies la premsa andorrana recull les respostes que successivament s’estan produint a la proposta de llei de l’ampliació dels horaris comercials. Existeixen aportacions més valuoses que d’altres, però totes prenen posició en contra. Al marge del canal previst per a les aportacions de comentaris a la llei, tota altra resposta passa, inexcusablement, per les pàgines de la premsa. Trobem declaracions de les múltiples patronals amb una divisió bàsica, la dels petits comerciants, que troben a la proposta un greuge comparatiu insalvable amb les grans superfícies, doncs no podran competir amb plantilles de centenars de treballadors. Les grans superfícies són, però, les encarregades de dur el pes de tot el procés, si s’entén, com el que s’ha donat a entendre, que estructuraran els seus torns i, a més, generaran més llocs de treball, dinamitzant així l’economia andorrana a través del sector del comerç, evitant la catàstrofe laboral.