La necessitat de la crítica

Hi ha mites contemporanis que romanen entre nosaltres de forma insistent. Un d’aquests és el de la “crítica constructiva”. Aquesta expressió es contraposaria a una hipotètica “crítica destructiva”, i ha guanyat força amb les noves filosofies que duen l’oposició supersticiosa i col·loquial de “positiu i negatiu” al camp del pensament. La identificació positiu i negatiu s’ha de prendre en la seva accepció maniquea, és a dir, entre el “bé-positiu” i el “mal-negatiu” i no en la seva accepció filosòfica, “afirmació – negació”. Així, “crítica constructiva” s’associa inevitablement a l’exercici del bé, mentre que el seu contrari deriva en un comportament malèvol i dolós. D’aquesta manera, una expressió, la de “crítica”, en un inici neutra i relativa al món del pensament, deriva en una expressió moral quan se’n fa un ús col·loquial.