«En esta época de crisis es más necesaria que nunca una renta básica universal»

Oferim l'entrevista realitzada pel diari Gara a Daniel Raventós, president de la Xarxa de Renda Bàsica. L'entrevista clarifica de manera succinta algunes de les preguntes més habituals a l'hora de parlar d'una mesura com la renda bàsica.

La Red de Renta Básica cumplirá en febrero once años de andadura. Sus planteamientos están calando en la sociedad y, al contrario de lo que pudiera pensarse en este momento ante la falta de disponibilidad económica entre las administraciones, es «más necesaria que nunca». Daniel Raventós cree que nuevas organizaciones como Bildu o el 15-M generarán debate en torno a esta iniciativa.

Imatges de la primera activitat de l'Observatori Crític:

Presentació de l'Observatori Crític, seguida de la xerrada "El Creixement econòmic a Andorra: una visió històrica".

Auditoria sobre la democràcia al Principat d'Andorra

L'Institut dels Drets Humans d'Andorra posa a disposició una enquesta en línea amb l'objectiu d'avaluar l'eficàcia i configuració dels mecanismes (formals i informals) de presa decisions a Andorra. L'enquesta, adaptada de l'enquesta estàndard distribuida per la Universitat d'Essex (Anglaterra), cerca el parer dels habitants d'Andorra entorn al funcionament de les entitats públiques, la separació de poders, el sistema de partits i l'accessibilitat a les institucions, etc.

Aquest és l'enllaç per accedir-hi i participar-hi: http://www.idhand.org

Iniciació al concepte de la renda bàsica de ciutadania

El següent és un article aparegut a la edició espanyola del mitjà Le Monde Diplomatique el juliol de 2004. El redactaren dos dels principals impulsors de la proposta de la renda bàsica a Catalunya i és una bona introducció al concepte de renda bàsica. L'extreiem de la publicació web Sin Permiso.

La Renta Básica de Ciudadanía y las poblaciones trabajadoras del primer mundo

Antoni Domènech · Daniel Raventós · · · ·   01/07/04  

Con el impulso remundializador y reliberalizador de la vida económica en los últimos 30 años, buena parte de las "conquistas" derivadas del consenso social atlántico de finales de los 40, o se han esfumado, o están seriamente amenazadas. Los llamados "Estados sociales" o de "bienestar"[1] retroceden visiblemente ante un tipo de orden económico que en más de un aspecto recuerda al de entreguerras, o incluso, al anterior a la primera guerra mundial. La seguridad y el bienestar material que buena parte de la población trabajadora europeo-occidental y norteamericana parecía haber logrado irreversiblemente, como consecuencia del compromiso de clases alcanzado bajo la égida de un capitalismo decididamente productivista, enemigo de la especulación financiera de preguerra y resuelto a la "eutanasia del rentista" (Keynes), se han ido transformando en inestabilidad y condiciones más duras de trabajo y de vida en los últimos lustros de "globalización" y alegrías reliberalizadoras de los mercados financieros internacionales.

Presentació de l'Observatori Crític

El Cineclub de les Valls projecta "Inside Job"

El pròxim dimecres 14 de setembre el Cineclub inaugura la temporada amb la projecció del documental "Inside Job". L'obra gira entorn a l'aclariment de les causes i efectes que provocà l'explosió de la crisi financera al 2008. Des de l'Observatori Crític us animem a assistir-hi. S'adjunta la fitxa tècnica de la pel·lícula i una breu sinopsi.

Dia: 14 de setembre

Hora: 21:30h

Lloc: Teatre Comunal

La necessitat de la crítica

Hi ha mites contemporanis que romanen entre nosaltres de forma insistent. Un d’aquests és el de la “crítica constructiva”. Aquesta expressió es contraposaria a una hipotètica “crítica destructiva”, i ha guanyat força amb les noves filosofies que duen l’oposició supersticiosa i col·loquial de “positiu i negatiu” al camp del pensament. La identificació positiu i negatiu s’ha de prendre en la seva accepció maniquea, és a dir, entre el “bé-positiu” i el “mal-negatiu” i no en la seva accepció filosòfica, “afirmació – negació”. Així, “crítica constructiva” s’associa inevitablement a l’exercici del bé, mentre que el seu contrari deriva en un comportament malèvol i dolós. D’aquesta manera, una expressió, la de “crítica”, en un inici neutra i relativa al món del pensament, deriva en una expressió moral quan se’n fa un ús col·loquial.