5 preguntes entorn la modificació de la llei dels horaris comercials.

Què és la modificació de la llei d’horaris comercials?

• La proposta de  modificació de la llei 92/2010 d’horaris comercials i del dret al descans setmanal en diumenge per a les persones que treballen en el comerç amplia el nombre d’hores que es permet obrir a un comerç. Si amb l’anterior llei es podia obrir de 6h a 20h, amb la modificació es podrà obrir de 7h a 22h., amb un màxim de 84 hores setmanals. Ara bé, si existeix acord en el marc d’un conveni col·lectiu la limitació desapareix i l’empresa podrà establir horaris lliures. Així es pretén flexibilitzar l’oferta per adaptar-se a la demanda (períodes de màxima afluència) reactivant l’economia i creant llocs de treball.

Per què ampliar els horaris comercials no implicarà crear nous llocs de treball?

• El sector comercial andorrà és un sector fortament estacional. L'estacionalitat del comerç andorrà té dos nivells. L'estacionalitat setmanal i l'estacionalitat anual. Mentre que els cap de setmana representen el màxim d'afluència, la setmana suposa una capacitat comercial infrautilitzada. Pel que fa a l'estacionalitat anual, els períodes festius de Nadal, Setmana Santa i Estiu suposen els màxims d'afluència en relació a la resta de l'any.

• Si l'ampliació d'horaris comercials ha de generar més llocs de treball ho haurà de fer els caps de setmana o en períodes festius. Aquests llocs no podran ser mantinguts en períodes d'infrautilització de la capacitat comercial. Per tant la contractació de nou treball (residual en qualsevol cas) davant l'ampliació d'horaris comercials suposa un augment de l'estacionalitat laboral i per tant la seva precarització. Repercuteix en  una disminució de la qualitat comercial d'Andorra. A més, la contractació de nou treball permanent erosiona la competitivitat del comerç.

• La no distinció entre franges horàries diàries o setmanals suposa un augment de la plusvàlua relativa. Imposa un model de submissió laboral i discrimina el consum intern.

Quines són les conseqüències d’aquest model?

• La reproducció de la por, la por a perdre el lloc de treball. No pot existir una resposta perquè un treballador, dins d’aquest model, està destinat íntegrament a la producció, havent d’adaptar-se als capricis de la demanda i a les ineficiències organitzacionals de les empreses, aquestes amb les mans lliures en aquest sentit.

Quines conseqüències hauria de tenir la modificació d’una llei d’aquest abast?

  

• En primer lloc és desitjable que la modificació no es produeixi. En cas de produir-se, com és l’actual escenari, es requeririen un seguit de mesures.

• Ampliació de les lleis laborals de protecció en contra dels abusos previsibles. Redimensionalització del servei d’inspecció de treball per tal d’assegurar l’aplicació efectiva de les lleis laborals. Legalització del dret de vaga. Creació d’una comissió de seguiment, amb inclusió dels sindicats. Abolició de l’acomiadament lliure.

•  Ampliació dels serveis públics necessaris per tal d’evitar la total destrucció de la conciliació laboral i familiar (personal). S’entén que al marge d’ampliar els horaris comercials l’Estat hauria de assegurar el treball reproductiu (domèstic) que els treballadors realitzen a les seves llars, és a dir, són imprescindibles l’ampliació d’horaris de guarderies i transports públics, així com tots aquells serveis assistencials que es mostrin necessaris. En aquest sentit s’hauria d’introduir una figura fiscal, una espècie d’ “impost de conciliació”, als comerços i grans superfícies que obrin més hores al mes, prèvia planificació, per tal de sufragar aquell servei públic. A més, aquestes han d’assegurar de disposició de temps d’oci en dies consecutius. 

•  Revisió per part de l’Estat de la política de torns de les empreses per tal que aquesta sigui eficient, en termes econòmics i d’organització quotidiana de l’empleat, establint taules que tinguin en compte aspectes com el lloc de residència, tipus de transport fins al lloc de treball, nombre de fills, estat civil, etc.

 Però tot això és possible en temps de crisi?

• Andorra viu un canvi de cicle motivat pels successos en marxa als països veïns i a tot el continent europeu. No obstant, totes les respostes que s’estan donant obeeixen al mateix model que ens està duent al col·lapse, explotació cega de la mà d’obra i del territori. Canviar aquest model és fonamental i no pot passar sinó per la redistribució de la riquesa a curt, mig i llarg termini. Aquesta és la resposta més sensata a les crisis.